Joves refugiats: descobrim la seva realitat en primera persona

Joves refugiats: descobrim la seva realitat en primera persona
17 gener 2018 IE Sant Jordi

Té 20 anys i va abandonar Síria al 2015. Li direm Sara, tot i que aquest no és el seu nom real –la seva família continua a Síria i ella tem que puguin patir represàlies si se la reconeix-. Ahir ens va venir a veure per compartir amb nosaltres la seva història i respondre a les preguntes que els alumnes de 3r i 4t d’ESO i 4t de Primària li havien fet arribar després de treballar a classe el tema dels refugiats: Què és el que més trobes a faltar de Síria? Penses tornar-hi? Com va començar la guerra? Com vas sortir del teu país? T’ha estat difícil aprendre català i castellà? Què opines de la postura d’Europa en la crisis dels refugiats? I encara moltes més! Va ser una gran experiència per tots plegats que volem compartir amb vosaltres fent-vos cinc cèntims de la seva història!

 

La Sara va néixer a Tartús, una ciutat de la costa de Síria, que té el segon port del país, després de Latakia. Tartús era un destí turístic i de platja per a molts sirians, ple de balnearis i hotels, abans que comencés la guerra al 2011. La ciutat està a 30 km al nord de la frontera amb Líban i a uns 160 km de la capital, Damasc. Tot i que la ciutat no ha estat lloc de combats directes, sí ha patit nombrosos bombardejos i la majoria de la població masculina s’ha vist obligada a allistar-se a l’exèrcit i han patit moltes víctimes mortals. La Sara pertany a la minoria cristiana de la ciutat, que són obligats també a allistar-se i enviats sovint a les missions més arriscades i perilloses.

 

Ella és la menor de cinc germans. Els dos més grans van poder abandonar Síria en els primers anys de la guerra i tenen reconeixement de refugiats a Europa. El més gran viu a Catalunya i la segona a Holanda. Els dos més petits continuen a Síria, amagats a casa seva, per evitar ser obligats a allistar-se a l’exèrcit i participar a la guerra. La Sara va decidir abandonar el seu país després que una bomba afectés greument la facultat d’Odontologia on ella estudiava a Tartús i les classes es suspenguessin. Gràcies al seu germà, resident a Catalunya, va conèixer el Programa de suport de la UB a persones refugiades i provinents de zones en conflicte de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, que l’ha becat per poder continuar els seus estudis d’Odontologia a Barcelona.

 

Va arribar al nostre país fa dos anys i ha passat un any aprenent català i castellà. Per fi aquest curs 2017-2018 ha pogut matricular-se a la Facultat d’Odontologia de la UB i reemprendre els seus estudis per ser odontòloga. Els seus pares i dos dels seus germans continuen vivint a Síria. Els troba molt a faltar però ens va explicar que vol continuar a Barcelona fins que acabi els seus estudis, per poder tornar al seu país amb un projecte de futur per ella i els seus!